Chasa-Dieu: La dança macabra

Lo tèma

Dança macabra La mòrt èra particularament presenta elh sègle XV. A causa de las pèstas e de las guèrras, Euròpa perdèt la meitat de sa populacion entre 1350 e 1450. La Glèisa catolica fasiá de la preparacion a la mòrt un subjècte de reflexion fèrme important. L’art d’aquelh temps o marca ben, coma los juòcs scenics dins las glèisas, las pinturas amais las esculpturas.
Lo tèma de la dança macabra es de mostrar  l’egalitat de totas e totes fàcia a la mòrt, amais son inexorabilitat. Aquelh tèma es illustrat per de personatges esqueletics tiran vas la mòrt los poissants d’aqueste monde amais d'òmes delh pòple, los religiós mais los laïcs.
Vès la Chasa-Dieu, los mòrts son pas d’esquelèts, mas son de còs transis ambe la pèl sobre las òssas. Aqueles mòrts dançan e fan fòrça facecias. Los vius, eles, son 24 en tres panèls, los poissants, los borgés, e lo pòple.

L’òbra

La pintura s’esbandís sobre 3 panèls e 4 pilars. Sobre los pilars, s’agís d’una pintura secha, faita sobre la pèira. L’abséncia d’endut explica sa cròia conservacion. Sobre los panèls, s’agís d’una pintura sobre endut, una fresca.
Aquela pintura es de mau datar. Òm pensa que seguèt realizada aus environs de 1450, mas coneisson pas l’autor, de retòchas son estadas faitas dempuèi.
A prepaus delh caractèr incomplet, d’unes pensan que l’òbra patiguèt de degradacions faitas apuèi, mas d’autres afortisson elh contrari, que l’artista la vouguèt laissada inachabada.

Los personatges pintrats en las danças macabras sont ateirats dins un òrdre pro convencional, lo de las ierarchias socialas d’aquelh temps, ambe alternància de religiós e de laïcs, e quasi pas de femnas.

Promièr panèl : los poissants

lo papa / l’emperaire / lo cardinal legat / lo rei / lo cardinal / lo conestable / l’abat mitrat / lo chavalièr

Los poissants

Segond panèl : los borgés

personatge panat / lo benedictin / lo jòine borgés / la chanongessa / lo marchand / la monja benedictina / lo sergent / lo chartrós

Los borgés

Tresen panèl : lo pòple

l’amorós / lo fraire infirmièr / lo mesnestral / lo teologian / lo païsan / lo cistercian / l’enfant / lo fraire lai Lo pòple

 


Tèxtes
Lo Velai
Los jalhs d'Issinjau
Poésies patoises
País de Beaus
Monistròl
La nuèit dau maquisardV
Miquièl Montanhon e Catarina
Sermon
Lo retorn dau paire
L’arribaa de la prima
Nòstra Dama de Mai
Las cendres
La nèu delh cocut
Nosautres
Un òme solet
Nadau
Responsa de la mòrt
Quand l'aiga mancava
PrimaV
Maria de la Crèca
Una messa de meianuèit elh Chastelàs das ChaptuèlhsV
Lo Finon d'às Chardaire
Lo ratairòl
L'aigada
Las maluranças de Jausèl lo BanardV
La darreira gaita

Escoutar
Radio Cime du Lizieux - Le patois vous parleV
L'aurelha de caireV
Sovenença dau certificat d'estúdiaV
Doctor KnockV
Sovenença daus mes de MaiV
Lo clochièr de LapteV
La chabra o la femnaV
Quaucòm que òm pèrd de veguáV
Los rats dins las bràiasV
Coma faire un fiulòtV
Carnaval elh Puèi de VelaiV
Temps de gestacionV
Nadal en VelaiV
Lo nenufarV
Las muaasV
Jan-JanetaV
Lo presidentV
Las meissonsV
Las escossalhasV
Las clòchas vès RomaV
Las cartas eissublaasV
Lo diable e lo maneschalV
La morrelhadaV
La muaa sus BrossetasV
Los solaçaires 2012V
Lo petaçatgeV
Lo bèu-fraireV
L'enigme daus cauquilhardsV
Lo remèdiV
Un braconaire ès GolenaV
Las damas blanchas de TalhacV
Los cinc jausV
Un jour de marché, à Yssingeaux, en 1956V

Saber
Las vergenas nèiras
Los Montgolfièr
Fèstas delh Rei de l'Aucèl
La TrifòlaV
La Chasa-Dieu

Obrar e descubrir
Prononciacion de l'occitanV
Lexic parlantV
JòcsV
Lexique occitan du nòrd-èst Velay
Toponymie de l'Yssingelais
Lexique occitan sigolénois
Un parler roman, le patois de Sainte-Sigolène
Toponymie sigolénoise
Lexique de l'occitan auvergnat

Archius
Vès Aurèc 2006V
Dictada 2008V
Dictada 2009V
CAOC 2011V
Dictada 2012V
La Retornada 2016V
La Retornada 2017V
La Retornada 2018V
Ostal delh Fen GrasV
Marraire
Paraulas de tèrras occitanas
Dijòus 28 de març de 2024
dètz oras manca cinc
Acuèlh | Letra Marraire | D'uns liams | Prepaus