Las escossalhas

Radiò FM 43, lo 3 de Novembre de 2004

Lu par Maurice Patouillard (Lapte, Haute-Loire)

Per l’endarrièr, quò èra la grandas escossalhas aube l'escosson. Aquel escosson èra tant de còps fat per le païsan aube totas sas pièças. Quò èra l'eivon, la mòrna, le cocoron, la meana, le liam, l'anèla, la chapelaa et la verjaa.

Escoire aube l'escosson, quò èra pas franc comòde. Chaliá saure faire virar la verjaa e tapar en cadança juste au bòn moment. S'escoiá sol, a dos, tres, quatre e mèsme a cinc.Escosor

La jornaa èra lònja dempuèis la pica dau jorn jusqu'a la nuèit arribèsse. S'esclairavan aube le chalelh. Quauque còp se fasiá à la bòria de Las Fanjas. N-òm escodiá sus una plaça que le païsan aviá aprestaa. Quò èra una plaça bièn chauda aranda le jerbièr. Lais seavan l'èrba fèrma, corta, i botavan de bosa que la laissavan eissuar, e quò èra mèlhs dur. Quò èra tant mèlhs comòde per amassar le gran.

Mas, tant de còps, las escossalhas se fasián dedins. Dins la granja qu'aviá son planc d'escoire. Fasiá au mens quatre mètres e anava dau mur de davant au mur de darrièr, e badavan las pòrtas de granja. Èra fat aube de planchas de pin que fasián melhs que le sap, e quò èra bièn per trabalhar, per èsser solide, e pas laissar ennanar le bòn gran.

Promèirament, n-òm escodiá las gèrbas qu'èran estaas tapaas sus las roás. Puèis quò èra las grandas escossalhas, e vint a trenta gèrbas qu'èran botaas sus le flanc, en dos rangs, las espiás que se sonhavan. Puèis los escossors chantavan. Chaliá bièn tapar juste, e au bòn endreit, e pas aranda la gèrba. Tant de còps, s'escodiá a quatre òmes. Se botavan dos d'un latz, dos de l'autre, n'aviá dos qu'avançavan e dos que recuolavan. Las gèrbas èran tapaas d'un latz e viraas de l'autre, e encara tapaas. Puèis le liam èra copat e la palha escartaa sus un gran rund, e encara tornaa tapaa.

A ! Ne-n restava gaire de gran après aquela batalha. Puèis la palha èra amassaa, èra esteiraa sus le planchièr e encara bièn secoguá aube le liam estachant los cluaçons.

Quand tot èra agut aprestat, amassavan aquò que restava per faire la parjaa. Car ne-n petafinavan pas. ? le bestial quand reveniá l'ivèrn. Quau qu'èra mèlhs petiòt èra amassat aube le rastèl. Puèis passavan dins le grivèl e aquau que restava encara passavan dins le ratelièr de las vachas. ?, com'aquò, i aviá rièn de perdut. Puèis le gran èra botat dins le granièr, sarrat de davant per las escorèlas. Chasca bòria aviá son granièr, e n-i avián mèsme qu'avián quatre o cinc granièrs, ont òm i sacava jusqu'a quatre cents quartons de gran.

Puèis le gran passava au ventaor que se virava aube una manivela. Quò fasiá d'aura e la polsa s'ennanava dau temps que le gran passava dins la tremèia. Puèis èra secogut de dreita a gaucha e bièn triat, e aquí avián le genti bòn gran qu'anava dins las sachas o dins le granièr, e quau será prèste per la semença a venir.

Escossor


Paja precedenta / Paja seguenta

Tèxtes
Lo Velai
Los jalhs d'Issinjau
Poésies patoises
País de Beaus
Monistròl
La nuèit dau maquisardV
Miquièl Montanhon e Catarina
Sermon
Lo retorn dau paire
L’arribaa de la prima
Nòstra Dama de Mai
Las cendres
La nèu delh cocut
Nosautres
Un òme solet
Nadau
Responsa de la mòrt
Quand l'aiga mancava
PrimaV
Maria de la Crèca
Una messa de meianuèit elh Chastelàs das ChaptuèlhsV
Lo Finon d'às Chardaire
Lo ratairòl
L'aigada
Las maluranças de Jausèl lo BanardV
La darreira gaita

Escoutar
Radio Cime du Lizieux - Le patois vous parleV
L'aurelha de caireV
Sovenença dau certificat d'estúdiaV
Doctor KnockV
Sovenença daus mes de MaiV
Lo clochièr de LapteV
La chabra o la femnaV
Quaucòm que òm pèrd de veguáV
Los rats dins las bràiasV
Coma faire un fiulòtV
Carnaval elh Puèi de VelaiV
Temps de gestacionV
Nadal en VelaiV
Lo nenufarV
Las muaasV
Jan-JanetaV
Lo presidentV
Las meissonsV
Las escossalhasV
Las clòchas vès RomaV
Las cartas eissublaasV
Lo diable e lo maneschalV
La morrelhadaV
La muaa sus BrossetasV
Los solaçaires 2012V
Lo petaçatgeV
Lo bèu-fraireV
L'enigme daus cauquilhardsV
Lo remèdiV
Un braconaire ès GolenaV
Las damas blanchas de TalhacV
Los cinc jausV
Un jour de marché, à Yssingeaux, en 1956V

Saber
Las vergenas nèiras
Los Montgolfièr
Fèstas delh Rei de l'Aucèl
La TrifòlaV
La Chasa-Dieu

Obrar e descubrir
Prononciacion de l'occitanV
Lexic parlantV
JòcsV
Lexique occitan du nòrd-èst Velay
Toponymie de l'Yssingelais
Lexique occitan sigolénois
Un parler roman, le patois de Sainte-Sigolène
Toponymie sigolénoise
Lexique de l'occitan auvergnat

Archius
Vès Aurèc 2006V
Dictada 2008V
Dictada 2009V
CAOC 2011V
Dictada 2012V
La Retornada 2016V
La Retornada 2017V
La Retornada 2018V
Ostal delh Fen GrasV


Format mp3

eivon, eivor, eissève, èire
manche du fléau

anèla
anneau qui relie la faux au manche

chapelaa
"chape" du fléau

verjaa
battoir du fléau

cocoron, per cocolon
boucle du fléau

meana
lien en cuir qui rattache le cocolon a la verjaa

cluaçon
torche, botte de paille

parjaa
patûre du bétail

quarton
quantité de 1 décalitre de grain

Marraire
Paraulas de tèrras occitanas
Dimarts 19 de març de 2024
tres oras e vint-a-un
Acuèlh | Letra Marraire | D'uns liams | Prepaus