La trifòla

Cultura de la trifòla en Bolívia

Cultura de la trifòla en Bolívia

Aquò es per-aquí lo lac Titicacà, en de faisses aigats e fertils que començèran de cultivar la trifòla. D'aquela region de Peró e de Bolívia, la cultura de la trifòla passèt au nòrd de Chili, au nòrd-oèst d'Argentina, e au sud d'Eqüator, boinant a pauc près lo futur empèri inca. Prenguèt a chaa pauc lo nom quechoa de "papà". L'apelan totjorn coma aquò anuèit en America latina.

A la debuta dau sègle 16, los Espanhòus adusián de trifòlas sus lhurs naus, perçòque avián descubrit qu'aquela leguma los poiá aparar de l'escorbut .

Segon lo marqués de Satilieu, Charles du Faure de Saint-Sylvestre, promèir president dau Conselh General d'Ardecha en 1802, aquò seriá vèrs 1540, en la comuna de Sant-Alban d'Ai, dins lo vialatge de Becusa, a tres lègas d'ès Anonai que la trifòla seriá estaa plantaa per lo promèir còp dins lo reiaume de França. Seriá estaa aduá per un monge francescan de Toleda, Pèire Sornàs, natiu de Becusa, e que, vengut fèrme vèlh, s'èra redut vès sa familha. A partir de Sant Alban, la cultura de la trifòla passèt dau latz de las localitats vesinas: Anonai, Satilieu, Sant-Geüre, Preaus, Sant Saflorian, Quintenàs, Reifiòc e Vanòsc, puèi dins tota la partiá nòrd de Vivarés, onte ensemencèran de trifòlas en de garaits qu' apelèran trifolèiras o trifolèirs.

Trifòlas

Trifòlas

La trifòla serviguèt d'abòrd per avidar lo bestial, sustot los caions, mas la pauralha coma lo senhors targèran pas de la botar sus las taulas. En 1585, la trifòla èra venguá una marchandiá correnta dins las vialas de nòrd-vivarés: ès Anonai, La Mastre, Lo Cheilard, Tornon, Sant-Verai, Valença. La cultura de la trifòla prenguèt de champ, en Velai, Forés, e d'autras provínçias. En 1760, segon las responsas mandaas per los curats dau diocèsi dau Puèi a dom Bourotte, encharjat de la descripcion de la provínçia dau Lengadòc, los abitants s'avidan principalament dempuèi un temps immémorial de trifòlas. Mas, per de rasons divèrsas, essencialament de supersticions, chaupuguèt 200 ans davant que ne'n mingèssan pertot en Euròpa.

La trifòla es un aliment que lo pòan minjar regularament. Adús de vitamina C, e dembada la pèrda pendent la quèita, un plat de trifòlas apòrta environ 18 mg de vitamina C per persona, siá lo vint dau cent daus besònhs jornalèirs. Ela conten amai una bona quantitat de mineraus e promeirament de magnèsi qu'es necessari per lo sistèma nervós e muscular. De proteïnas i chaban, mas las tròban sustot dins la pulpa, en dessotz de la pèl. Baila de fèrre que ne'n mancan pro sovent, amai de fibras que son bonas per lo transit intestinal.

Didier Grange –
març de 2008, gràcia a las estúdias e recèrchas de Joël Ferrand;
completat en març de 2019 a partir de l'article de l"Echo paroissial de Sainte-Sigolène" de 1911, reprodut per "Chroniques de la Bedoueïre" de decembre 2016.

 


Tèxtes
Lo Velai
Los jalhs d'Issinjau
Poésies patoises
País de Beaus
Monistròl
La nuèit dau maquisardV
Miquièl Montanhon e Catarina
Sermon
Lo retorn dau paire
L’arribaa de la prima
Nòstra Dama de Mai
Las cendres
La nèu delh cocut
Nosautres
Un òme solet
Nadau
Responsa de la mòrt
Quand l'aiga mancava
PrimaV
Maria de la Crèca
Una messa de meianuèit elh Chastelàs das ChaptuèlhsV
Lo Finon d'às Chardaire
Lo ratairòl
L'aigada
Las maluranças de Jausèl lo BanardV
La darreira gaita

Escoutar
Radio Cime du Lizieux - Le patois vous parleV
L'aurelha de caireV
Sovenença dau certificat d'estúdiaV
Doctor KnockV
Sovenença daus mes de MaiV
Lo clochièr de LapteV
La chabra o la femnaV
Quaucòm que òm pèrd de veguáV
Los rats dins las bràiasV
Coma faire un fiulòtV
Carnaval elh Puèi de VelaiV
Temps de gestacionV
Nadal en VelaiV
Lo nenufarV
Las muaasV
Jan-JanetaV
Lo presidentV
Las meissonsV
Las escossalhasV
Las clòchas vès RomaV
Las cartas eissublaasV
Lo diable e lo maneschalV
La morrelhadaV
La muaa sus BrossetasV
Los solaçaires 2012V
Lo petaçatgeV
Lo bèu-fraireV
L'enigme daus cauquilhardsV
Lo remèdiV
Un braconaire ès GolenaV
Las damas blanchas de TalhacV
Los cinc jausV
Un jour de marché, à Yssingeaux, en 1956V

Saber
Las vergenas nèiras
Los Montgolfièr
Fèstas delh Rei de l'Aucèl
La TrifòlaV
La Chasa-Dieu

Obrar e descubrir
Prononciacion de l'occitanV
Lexic parlantV
JòcsV
Lexique occitan du nòrd-èst Velay
Toponymie de l'Yssingelais
Lexique occitan sigolénois
Un parler roman, le patois de Sainte-Sigolène
Toponymie sigolénoise
Lexique de l'occitan auvergnat

Archius
Vès Aurèc 2006V
Dictada 2008V
Dictada 2009V
CAOC 2011V
Dictada 2012V
La Retornada 2016V
La Retornada 2017V
La Retornada 2018V
Ostal delh Fen GrasV

faisses, banchas, chambadas
bendas de tèrra sostenguás per de parets

boinar, bodinar
delimitar

Recèpta de rasclada difuzada sobre FM43 per la fèsta de la Trifòla d'ès Crapona, en Octòbre 2008


Format mp3

Marraire
Paraulas de tèrras occitanas
Dimarts 19 de març de 2024
meijorn e un
Acuèlh | Letra Marraire | D'uns liams | Prepaus